En plena Guerra Civil, «El més petit de tots» es va fer corpori en la figureta
d’un infant vestit amb la gorra frígia —símbol de republicanisme popular—,
una granota d’obrer, el puny esquerre alçat i una senyera a l’altra mà, marxant
tot decidit com un milicià qualsevol per batallar contra els facciosos. El
ninot va veure la llum el 1937 per iniciativa del Comissariat de Propaganda
de la Generalitat, que volia traslladar un missatge de confiança i preparar la
població civil pel conflicte bèl·lic. L’escultor Miquel Paredes va crear aquesta
peça escultòrica, una icona de la lluita antifeixista del catalanisme popular.
La figureta va tenir tant d’èxit que se’n van fer més de 60 000 còpies, que el
comissariat venia a tres pessetes per sufragar despeses de la guerra i poder
continuar la lluita.
Però el que va contribuir a gravar el personatge en la memòria col·lectiva de
tota una generació va ser l’àlbum il·lustrat que la institució va encarregar a
Lola Anglada i Sarriera, que aleshores ja arrossegava una carrera sòlida com
a dibuixant i narradora especialitzada en literatura per a infants. El més petit
de tots es va editar en quatre llengües —català, castellà, francès i anglès—, en
què l’autora presenta el protagonista com un «bordegàs de cabells rinxolats
i ulls molt negres» que passeja amunt i avall predicant per tot arreu la bona
nova de la revolució, tot trobant grups de milicians, pagerols feinejant, marrecs
que es barallen o fills de papà burgesos egoistes.
Al llarg d’onze històries independents de prosa pulcra i didàctica, El més petit
de tots és un transmissor dels ideals a defensar en una nova societat catalana
que es vol més justa i cívica, erigida sobre les premisses republicanes
d’igualtat i llibertat, de respecte a la naturalesa i al patrimoni. Cadascun dels
relats, caracteritzats per un to pedagògic i esperançador, venen acompanyats
d’il·lustracions, fidels a l’estil noucentista d’Anglada, amb línies negres
definides i formes clàssiques, amb tonalitats que diferencien cada història
del volum.
